5 de març del 2018

Presentació de 'Terra de crims', de Valerià Pujol, a Can Vallerià (Premià de Dalt)

[Quaderns de la Font del Cargol, 18 de febrer de 2018]



Presentació del llibre “Terra de crims” de Valerià Pujol 

Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila (especialitzada en novel·la negra) va fer la presentació del llibre a Can Vallerià. Aquí pots llegir la seva presentació.
**************
Cada societat es defineix pels crims que comet i com els comet. Pensem en la novel·la policíaca anglesa, posem per cas: és plena d’enverinaments, de rectories i de cottages. Si parlem de la novel·la negra nord-americana, de seguida ens vindran al cap metralladores, gàngsters, detectius i noies boniques. Nosaltres som un poble petit, i a casa nostra l’arma que hem tingut sempre més a mà ha estat el ganivet de cuina i l’escopeta de dos canons d’anar a caçar, per això portem el drama rural a les nostres arrels.
Terra de crims, de Valerià Pujol, obra publicada el 1987 per l’editorial Laia a la col·lecció “El mirall i el temps”, i que ara reedita l’editorial Cossetània a la col·lecció “Quaderns de la Font del Cargol”, col·lecció que pren el nom de la iniciativa de Valerià Pujol a finals dels anys setanta per donar a conèixer els escriptors del Maresme i que ara, antics membres del col·lectiu aplegats a Can Vallerià, han tornat a posar en marxa; és un recull d’històries que conformen una autèntica novel·la polièdrica, un retaule dramàtic de la vida a pagès que es pot emparentar amb els Drames rurals, de Víctor Català, tant pel mostrari de la cara fosca i tràgica de la vida rural, com pel tractament de la llengua.
Deia Victor Català que «a Catalunya cada dia es moren paraules» i Valerià Pujol, a Terra de crims, s’ho pren a la valenta i elabora unes narracions curtes de to costumista i rural, en les que desplega amb gran mestria i habilitat la immensa riquesa de la llengua catalana i dels registres populars i fa ús d’una llengua viva, vivíssima, diríem.
Terra de crims es una mirada objectiva, naturalista, a la vida a pagès en el seu vessant més fosc i tràgic, allà on la vida es manifesta amb tota la seva cruesa i violència: la problemàtica de les relacions humanes i familiars, la complexitat de les personalitats i dels comportaments individuals i socials, el món tancat i la fatalitat que l’envolta. En aquest recull de contes hi apareixen els orígens de la violència: l’enveja, el desig, l’odi… representats per uns personatges que ens semblaran coneguts de tota la vida, perquè d’això va Terra de crims, de la vida… i també de la mort.
La novel·la negra sempre s’ha relacionat amb les grans ciutats, però ja fa un munt d’anys que grans clàssics del gènere negre nord-americà van ambientar les seves obres en petits pobles rurals —recordem El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain o 1.280 ànimes, de Jim Thompson, per exemple. Molts anys després, el 1996, l’escriptor nord-americà Daniel Woodrell va donar nom a aquest corrent d’històries criminals que discorren en entorns àrids, tancats i claustrofòbics, i ara en diuen Country Noir.
Aquests darrers anys la novel·la negra ha descobert Catalunya i les històries de sang s’han escampat per tots els indrets de la nostra geografia. Barcelona ha deixat d’estar sola en això del crim, mireu sinó, i només a tall d’exemple, obres com El país dels crepuscles, de Sebastià Bennasar, que es desenvolupa a la Vall de Boí, o Tros, de Rafael Vallbona, encara que aquest gaudeix en situar-les en pobles inventats, es diguin Alcastrer, Vilassís o la Pobla de Dalt, alguns de ben fàcil identificació.
Per acabar, només em resta convidar-vos a llegir, o a rellegir si ja ho havíeu fet en l’edició de 1987, Terra de crims, unes històries que un cop començades no podreu deixar, i que us faran adonar que en aquest país portem el drama rural a la sang… La resta, és literatura.





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Google Analytics Alternative