Lluís Llort
Jordi Rourera (‘La negra'), Àlex Martín (‘Crims.cat') i Marc Moreno (Llibres del Delicte) valoren amb esperit crític l'actualitat de la novel·la negra en català
Comencem amb una presumpta obvietat: la novel·la negra i policíaca està cada cop més de moda. I això té molt de positiu, però no n'hi ha prou. Això transmeten els editors Jordi Rourera, Àlex Martín i Marc Moreno.
Com tota matèria on hi ha alguns experts i una multitud que diu que hi entén podríem passar hores determinant els límits del gènere, els subgèneres o, per exemple, quina és la primera obra. Per situar-nos una mica, posem que ho va ser Els crims del carrer Morgue, publicada per Edgar Allan Poe el 1841. Han passat 175 anys.
Fent un llarg salt en el temps i viatjant dels Estats Units als Països Catalans, el gènere va guanyant lectors. Bona mostra és que alguns títols lluiten cara a cara a les llistes de llibres més venuts amb altres gèneres. En català, tot i que solen ser traduccions d'altres llengües.
Els festivals dedicats al gènere, també en franca expansió, han col·laborat de manera activa a aquest creixement. Cadascun amb el seu potencial. A Catalunya, BCNegra és la casa mare que ha donat peu a d'altres: Tiana Negra, El Vi fa Sang (a l'Espluga de Francolí), Collbató Negre, El Segre Negre, Cubelles Noir... A veure fins quan aguanten i quins ho fan.
Pel que fa a les col·leccions, que és un dels símbols de normalitat, després de la mítica i pionera La cua de palla, va arribar La negrade La Magrana, que encara cueja en una segona etapa que comanda Jordi Rourera (Lleida, 1977). Fa cinc anys, Àlex Martín va posar en marxa per a l'editorial Alrevés Crims.cat, que just ara arriba als 25 títols publicats. I encara hi ha un tercer vèrtex, Marc Moreno (Barcelona, 1977) i la seva editorial gairebé unipersonal, Llibres del Delicte, fins fa poc exclusivament de llibres del gènere i en català, i que ara s'ha obert moderadament a altres gèneres.
També cal tenir en compte el projecte CapitalBooks, d'Angle Editorial, que va debutar fa pocs mesos i que ara, entre d'altres gèneres com la ciència-ficció i l'humor, vol incloure al catàleg novel·la negra i policíaca.
Parlem amb els tres editors sobre l'actualitat del gènere. Jordi Rourera afirma: “Estem en un moment de molta producció, ressò mediàtic, hi ha col·leccions especialitzades... Fantàstic. Ara ens falta un èxit, rutilant i estratosfèric, equivalent al que han tingut autors de fora. Un llibre del gènere que arribi transversalment a la majoria de públic lector, no tan sols als fidels.”
Àlex Martín va una mica més enllà i opina que “encara cal fer molta feina i fer-la ben feta. Comencem a tenir una certa tradició, però em sobten les eufòries desmesurades. Tenim un problema greu, poques traduccions d'autors catalans –només ho fan els més mediàtics– i tenim molta producció que no és sinònim de qualitat. No ens enganyem. El nostre problema és que tot s'hi val i algunes coses fan molt mal al gènere”.
Marc Moreno es mostra lleugerament més optimista i pensa que estem en un bon moment: “És un període de creixement per al gènere en català, però no és per tirar coets. El problema és que tinc la sensació que es parla més del gènere del que realment es llegeix, perquè la majoria de lectors continuen apostant pel castellà. Però la implicació d'alguns autors, editors, llibreters i periodistes farà que, tard o d'hora, molts lectors descobreixin la novel·la negra en català.”
Per tant, tots tres admeten el bon moment, però amb reserves. “No diria mai que es publiqui massa. Ara, com que és impossible que tot siguin obres mestres, sí que trobo a faltar que els mecanismes crítics i prescriptors ajudin a separar el gra de la palla. Si més no una mica. Però aquest és un problema general del nostre sistema literari, no només de la novel·la negra”, afirma Rourera.
Moreno ho veu així: “Sí que es publiquen més novel·les negres en català de les que correspondrien al nombre de lectors que tenim actualment, però si el que volem és assolir una gran base d'aficionats al gènere que apostin pel català necessitem tenir una oferta àmplia. Però no considero que hi hagi un boom.” En canvi, Martín opina que sí: “Hi ha un boom, absolutament. A més, gairebé no hi ha crítica especialitzada. Som un país tan petit que ens ensabonem els uns als altres i així no anem enlloc. Cal ser més acurat en tot plegat i, a més a més, es publica molta novel·la negra que no ho és.”
En diferents intensitats i tons, però tots tres editors semblen coherents amb el color del gènere i el veuen, de manera realista, una mica negre. Cada cop es publica més però no és clar que es llegeixi més. I autors? Segur que hi ha molts aficionats que intenten publicar. Reben gaires originals?
Marc Moreno afirma: “Cada setmana m'arriben nous originals i no em deixa de sorprendre la quantitat, perquè Llibres del Delicte és una editorial petita i especialitzada i això suposa que la gent ens coneix i ens té en compte. Publiquem sis títols l'any i ens obliga a fer una selecció molt acurada. De vegades ens veiem obligats a descartar bones novel·les perquè aspirem a l'excel·lència i a apujar el nivell del gènere.”
“I tant que ens arriben originals, el correu electrònic facilita els aspectes pràctics, però gairebé cap que es pugui tenir en consideració”, així de contundent es mostra Rourera.
I Martín es queda en un punt mig: “Sí que arriben manuscrits. Però m'agradaria rebre'n molts més. Potser és la feina més àrdua de ser director d'una col·lecció. Quan el manuscrit respon a les expectatives tens un tresor entre mans, però quan no ho fa, i això malauradament és freqüent, se'm fa difícil tot plegat.”
Marc Moreno, que en tres anys ha editat 17 títols a Llibres del Delicte, té previst publicar a la tardor La mort sense ningú, de Jordi Tiñena, i el recull de relats Assassins de Ponent, coordinat per Ramona Solé i amb textos de 12 escriptors lleidatans.
Al final potser haurem de convenir que la novel·la negra en català té una mala salut de ferro i que han de ser benvingudes les crítiques constructives. En tot cas, no fa l'efecte que hagi de morir, encara que sembli un accident.
Amb la intenció de marcar el rumb
“La iniciativa de crear la col·lecció Crims.cat va venir de la necessitat d'aglutinar autors i crear un col·lectiu per a la novel·la negra en llengua catalana. Fa cinc anys navegàvem sense rumb i sortien títols al mercat que es perdien en els prestatges. L'editorial Alrevés i jo ens vam decidir a omplir aquest buit. I ha tingut el seu ressò i darrere s'hi han apuntat molts més”, comenta Àlex Martín (Barcelona, 1974), doctor en literatura catalana per la Universitat de Salamanca, on actualment dóna classes de llengua i literatura catalanes.
Cinc anys i 25 títols ja permeten fer balanç. De què se sent més orgullós? “Precisament, d'arribar a aquestes xifres, que suposen una certa consolidació. També de la possibilitat de crear un col·lectiu d'autors, traductors i sobretot lectors i lectores que ja se senten identificats amb la col·lecció i la llegeixen amb ulls crítics. Com a director és engrescador perquè suposa una responsabilitat literària que exigeix imaginació i encert i és un al·licient posar al servei del lector unes directrius i fonaments sòlids.”
Molt bé, i què es podria haver fet diferent? “No ho sé. Sóc autocrític per definició i penso que les coses sempre es poden millorar. Intento que cada títol sigui una nova aventura, un nou repte per oferir el millor producte. Com es fa, això? Doncs amb un treball intens de lectura i, sobretot, cuinant a foc lent l'edició de cada llibre, malauradament un aspecte cada cop més insòlit”, conclou.
Els ossos soterrats, de Silvestre Vilaplana, premi Memorial Agustí Vehí, i 996, de Josep Torrent, són els dos nous títols de Crims.cat que se sumen als de noms com ara Andreu Martín, Agustí Vehí, Sebastià Bennasar, Dominique Manotti, Lluís Bosch, Rafael Vallbona, Flavio Soriga, Xavier Aliaga, Jordi de Manuel, François Thomazeau, Jaume Benavente...
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada