Indómito, Vladimir Hernández. Premi L'H Confidencial 2016

[ Biblioblog - Fora de prestatge, 26 d'agost de 2016]

I ja són deu les edicions del Premi L’H Confidencial, que aquest 2016 ha reconegut l’obraIndómito de Vladimir Hernández. El Premi Internacional de Novel·la Negra L’H Confidencial, convocat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, la biblioteca La Bòbila i Roca editorial, havia reconegut fins ara els següents títols:

Els guanyadors reben un premi de 12000€ i la publicació de la novel·la per Roca editorial. Aquesta setmana, a la Joan Oliva, la novetat de gènere negre és Indómito, sobre la qual el jurat va destacar “el retrat d’una Cuba descarnada i en descomposició, en què s’enfronten funcionaris que se n’aprofiten i on les noves generacions només creuen en la iniciativa personal“.

Indómito comença amb una escena del tot impactant. Mario Durán ha estat enterrat viu. Contra tot pronòstic, és capaç de sortir-se’n amb vida i, a partir d’aquest moment, rememorarà els esdeveniments que el van arrossegar fins allà i iniciarà la seva revenja.

Poques setmanes abans, Durán i el seu bon amic Rubén eren a la garjola. Sense raó justificada, tots dos són posats en llibertat. Primer, en surt en Rubén que, a la sortida d’en Durán, el posa al dia de les novetats. L’alliberament no és pas gratuït.

Els coneixements tecnològics que tots dos tenen seran fonamentals per fer-se amb el contingut d’una caixa forta. En Sandoval, en Zurdo i la Silviaseran els seus companys de robatori. El que havia de ser un cop ràpid i sense complicacions acaba originant un reguitzell de cadàvers, inclòs el de Rubén. El seu cos apareix al mateix forat on Duran és enterrat viu.

Indómito és una novel·la de venjança, farcida de violència i acció, que transita per una Cuba contemporània. Una Cuba que és un personatge més de la història.

Vladimir Hernández va néixer a La Habana l’any 1966. Hi va estudiar Enginyeria i Física. L’any 1999 va publicà el seu primer llibre, Nova de cuarzo. Posteriorment, va publicar Hipernova i Onda de choque. Des de l’any 2000, viu a Espanya, arran de quedar finalista en el Premi UPC amb la novel·la Signos de guerra.